A vegades tinc la sensació que ens han pres l’estiu o potser som nosaltres els que l'hem anat canviat, adaptant-lo a una societat que pretén que ho consumim tot, fins i tot aquesta epoca de l’any.
Record que de petit, fa trenta i tants anys, que l'estiu era diferent, era “més estiu”, per les nits les persones sortien al carrer a prendre la fresca i teniem interminables conversacions entre els veïns, les nits eren llargues, fresques, entretingudes i plenes de contacte humà.
Van passar els anys, va arribar la televisió, els cotxes, l'aire acondicionat... i les nits les passem dins de casa, com la resta de l'any, perquè l'excés de circulació impedeix que traguem les cadires sobre els portals i els fillets puguin jugar en el carrer mentre nosaltres parlem amb el veí, a més per la tele avui fan …, i per si això no fos suficient hem instal·lat un equip aire acondicionat que per a alguna cosa serà no?.
Record que de petit passava moltes hores dels llargs capvespres d'estiu remant en una petita barqueta prop de l'antiga fàbrica de gas. El port era com una gran bassa en què tots ens coneixíem i gaudíem de les coses senzilles.
Van passar els anys, el port ja no és el nostre, dels maonesos, ha sigut envaït per desenes de bars, restaurants, botigues d'objectes inútils,… navegar per les seves aigües un al·lotet de set anys, els que jo tenia llavors, seria un perill.
Record que de petit anàvem a fer sa bereneta a Sa Colarsega, o a Trepucó, i algun dia agafàvem la barca d’en Reynes per a anar a nedar prop de Venècia, o amb l'autobús d’en Melis a passar el dia en una platja, i hi havia alguns que anaven a romandre a sa caseta en el Grau, Sa Mesquida o És Murtar.
Van passar els anys, hem convertit ses berenetas en sopars en restaurants de moda, o anem a nedar a platges abarrotades de turistes i en alguns casos les barreres ens impedeixen el pas a aquelles platges més tranquil·les, i les casetes s'han convertit en chalets… a ser possible amb piscina.
Poc a poc va arribant l'estiu i veig que el plantatjam diferent perquè nosaltres hem canviat, necessitem treballar més per a poder consumir més i no ens donem compte que el vertaderament important ho tenim al nostre abast i se'ns ofereix gratuïtament: la visió d'un bell capvespre d'estiu, un passeig –amb els peus descalços- per una neta platja, una conversa amb aquell veí que fa temps volem parlar amb ell però que mai acabem de trobar el moment de fer-ho,… és necessari aprendre a descobrir la presència de Déu en cada un d'aquests senzills fets que poden omplir la nostra vida... i la dels altres, és llavors quan abastem tota la seva dimensió. Per això és important aprofitar aquesta època de l'any per a acostar-nos a Déu de manera més pausada, més disposats a escoltar-lo amb la certesa que Ell ens alleujarà del nostre cansament: “Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar” (Mt 11,28). Ens costa tant escoltar!. Ben segur aprendrem a viure –no sols a l’estiu- de forma diferent, més plena i en més sentit. Es ben cert, Déu no va de vacances a l’estiu, seria bo que el nostre tarannà cristià segueixi despert, també a l’estiu.
